Keblinger

Keblinger

Presentació dels diaris triats

| lunes, 21 de marzo de 2011
La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya és, fins el moment present, el diari escrit en català de més llarga durada de la història de Catalunya. Els seus orígens es remunten a l’any 1899, data en que un conjunt de periodistes i intel·lectuals catalans – Narcís Verdaguer i Callís, Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell – van transformar el seu setmanari literari i polític en diari.

Durant la seva existència La Veu s’erigí com el portaveu de la Lliga Regionalista, convertint-se així en un mitjà de comunicació clau en la defensa de la Mancomunitat de Catalunya la cultura catalana. En conseqüència, fóren molts els polítics, escriptors i intel·lectuals catalans que van col·laborar assíduament amb La Veu de Catalunya, redactant articles i seccions en les dues edicions del diari (matí i vespre).

Tanmateix, donada la seva ideologia conservadora i regionalista, La Veu de Catalunya va tractar els esdeveniments succeïts a la Canadenca de forma oficialista i poc clara, posicionat-se en certa manera al costat de la patronal i de la burgesia catalana emergent. Aquest – el posicionament polític de dretes – fou el motiu principal que provocà l’ocupació de la redacció de La Veu per part de la CNT l’any 1936

La Veu de Catalunya es va mantenir en vida fins el 8 de gener del 1937, quan va suspendre la seva publicació per “manca de matèries primeres”, tal i com va publicar en la portada del seu últim número, el 12.651.

La Lucha

Diari dirigit per Marcel·lí Domingo, òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català, quan aquest es fundà.

Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català. La Lucha va ser fundat   a Barcelona l’any 1916 i tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se. En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre. Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment. El principal articulista fou el director, Marcel·lí Domingo, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols. Des d'aquesta publicació preparà l'ambient per a la vaga revolucionària de l'agost del 1917 a Espanya, per la qual fou empresonat, malgrat que era diputat de Les Corts. El diari no feia cas de la censura prèvia llavors establerta i, suspès governativament, fou editat en forma clandestina. Marcel·lí Domingo hi publicà, a més del famós Soldados, altres articles, com ¿Qué espera el rey?, Eso no es poder civil, En la pendiente i El yunque y el mazo, etc

Pel que fa als fets de La Canadenca, donada la seva tendència obrerista i reivindicativa La Lucha es va seguir de forma detallada la vaga de la fàbrica barcelonina, presentant les millores laborals aconseguides com un triomf de la classe obrera.

0 comentarios:

Publicar un comentario

 

Copyright © 2010 Revelar-se és vèncer.