Fransesc Espinet i Juan Manuel Tresserras consideren que “a Catalunya l’arrencada entre, d’una banda, una societat caracteritzada pel predomini de les formes tradicionals de comunicació i, de l’altra, una societat caracteritzada pel progressiu predomini de les formes de comunicació de masses, té lloc durant el tombant de segle i va desenvolupant-se tot al llarg del primer terç del segle XX”.
Desprès de llegir La gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1899-1939 tots vam estar d’acord en què aquesta seria la hipòtesi que intentaríem refutar o confirmar. Pensem que :
La hipòtesi que defensen els autors es situa en un temps i /o context social molt adequat amb el nostre treball: la vaga de la Canadenca
Espinet i Tresserras situen el boom de la societat de masses en un moment on la població se sent un grup que ha de lluitar per una causa comuna. En el nostre tema això ho veiem clarament reflectit.
Entre els anys 1899-1939 la comunicació es va convertir en quelcom indispensable per a la societat. A 1919 la comunicació i els mitjans de comunicació van ser un dels eixos vertebradors de la vaga de la Canadenca.
Hi ha diversos fets que confirmen la hipòtesi dels autors, esdeveniments que hem llegit al seu llibre però que, sobretot, hem vist exemplificats a l’hora de fer una recerca i un posterior estudi de la vaga de la Canadenca.
-Es produeix un esclat i consolidació de les formes capitalistes pròpies de l’etapa monopolista. Fet que fa que hi hagi més diferencies, és a dir, cada cop veiem més clarament dos bàndols: poderosos burgesos i pobres obrers (revoltes).
-Migracions del camp a la ciutat
“La evolución de un sistema de comunicación se ve directamente modificado por los desplazamientos de la población del campo a la ciudad”
La gent cada cop més s’ocupa de la indústria, el camp cada cop resta més en l’oblit. A la ciutat cada cop hi ha més alfabetització i, per conseqüència, més cultura. La gent està a favor de la ideologia de la modernitat: saber coses, està informat, involucrat, protestar...La vaga de la Canadenca hagués estat del tot impossible, entre altres aspectes, sinó s’hagués comptat amb una consciència obrera, sense la pertinença a sindicats, sense el pensament de voler ser lliure i fer justícia.
“Emprem el qualificatiu ‘de masses’, per això mateix, davant d’elevats nivells de concentració urbana de la població que són aplicades als mitjans de transport i a les comunicacions, davant del desplegament des de l’Estat de grans campanyes d’escolarització, alfabetització i culturalització, o davant de la construcció de sistemes politics o representació parlamentària legitimats per sufragi ampli o per fórmules monopartidistes totalitàries”
Els mitjans de comunicació cada cop són més importants. Són el nexe de convivència entre les dues classes. Es podria dir que apareix, o creix, l’esfera social dins la societat.
És evident que la revolució industrial va ser un aspecte molt important en la consolidació de la premsa de masses (i, per tant, també de La Canadenca). Apareixen les primeres fàbriques de l’automòbil, xarxes de l’electrificació, xarxa de telèfon, etc.
Això va fer possible que es conformés el proletariat i es consolidés la burgesia. Els mitjans de comunicació, sobretot escrits, van viure l’apogeu més important. A la vaga de la Canadenca podem veure la importància de la indústria quan van provocar que la ciutat de Barcelona quedes a les fosques.
En resum, creiem que la hipòtesi d’en Fransesc Espinet i Juan Manuel Tresserras és reafirma per si mateixa i que ha estat totalment vàlida per dur a terme el nostre treball. Creiem que el context històric que es va viure en el període assenyalat pels autors va ser el propici pel veritable sorgiment tant de la societat de masses com per un dels moments vaguístics més importants del nostre país.
A continuació adjuntem l'últim episodi del programa Historix on hi van participar Francesc Espinet i J.Manuel Tresserres.
Desprès de llegir La gènesi de la societat de masses a Catalunya, 1899-1939 tots vam estar d’acord en què aquesta seria la hipòtesi que intentaríem refutar o confirmar. Pensem que :
La hipòtesi que defensen els autors es situa en un temps i /o context social molt adequat amb el nostre treball: la vaga de la Canadenca
Espinet i Tresserras situen el boom de la societat de masses en un moment on la població se sent un grup que ha de lluitar per una causa comuna. En el nostre tema això ho veiem clarament reflectit.
Entre els anys 1899-1939 la comunicació es va convertir en quelcom indispensable per a la societat. A 1919 la comunicació i els mitjans de comunicació van ser un dels eixos vertebradors de la vaga de la Canadenca.
Hi ha diversos fets que confirmen la hipòtesi dels autors, esdeveniments que hem llegit al seu llibre però que, sobretot, hem vist exemplificats a l’hora de fer una recerca i un posterior estudi de la vaga de la Canadenca.
-Es produeix un esclat i consolidació de les formes capitalistes pròpies de l’etapa monopolista. Fet que fa que hi hagi més diferencies, és a dir, cada cop veiem més clarament dos bàndols: poderosos burgesos i pobres obrers (revoltes).
-Migracions del camp a la ciutat
“La evolución de un sistema de comunicación se ve directamente modificado por los desplazamientos de la población del campo a la ciudad”
La gent cada cop més s’ocupa de la indústria, el camp cada cop resta més en l’oblit. A la ciutat cada cop hi ha més alfabetització i, per conseqüència, més cultura. La gent està a favor de la ideologia de la modernitat: saber coses, està informat, involucrat, protestar...La vaga de la Canadenca hagués estat del tot impossible, entre altres aspectes, sinó s’hagués comptat amb una consciència obrera, sense la pertinença a sindicats, sense el pensament de voler ser lliure i fer justícia.
“Emprem el qualificatiu ‘de masses’, per això mateix, davant d’elevats nivells de concentració urbana de la població que són aplicades als mitjans de transport i a les comunicacions, davant del desplegament des de l’Estat de grans campanyes d’escolarització, alfabetització i culturalització, o davant de la construcció de sistemes politics o representació parlamentària legitimats per sufragi ampli o per fórmules monopartidistes totalitàries”
Els mitjans de comunicació cada cop són més importants. Són el nexe de convivència entre les dues classes. Es podria dir que apareix, o creix, l’esfera social dins la societat.
És evident que la revolució industrial va ser un aspecte molt important en la consolidació de la premsa de masses (i, per tant, també de La Canadenca). Apareixen les primeres fàbriques de l’automòbil, xarxes de l’electrificació, xarxa de telèfon, etc.
Això va fer possible que es conformés el proletariat i es consolidés la burgesia. Els mitjans de comunicació, sobretot escrits, van viure l’apogeu més important. A la vaga de la Canadenca podem veure la importància de la indústria quan van provocar que la ciutat de Barcelona quedes a les fosques.
En resum, creiem que la hipòtesi d’en Fransesc Espinet i Juan Manuel Tresserras és reafirma per si mateixa i que ha estat totalment vàlida per dur a terme el nostre treball. Creiem que el context històric que es va viure en el període assenyalat pels autors va ser el propici pel veritable sorgiment tant de la societat de masses com per un dels moments vaguístics més importants del nostre país.
A continuació adjuntem l'últim episodi del programa Historix on hi van participar Francesc Espinet i J.Manuel Tresserres.
0 comentarios:
Publicar un comentario