La Veu de Catalunya
Sota el context històric català i tenint en compte la seva tradició de territori industrial desde els inicis del segle XX, el context econòmic de Catalunya en relació al diari seleccionat és creixent.
Es tracta d’un diari amb una ideologia vinculada a la burgesia catalana, és a dir, es tracta d’una edició conservadora. El preu de les seves publicacions va augmentar durant l’època que ens ocupa en aquest cas. Prèviament al procés revolucionari que va suposar la vaga de la Canadenca, el diari costava 5 cèntims mentre que a l’etapa posterior als esdeveniments estudiats el seu preu es va elevar fins a 10 cèntims, en un primer terme, i 15 cèntims posteriorment. Aquest creixement de preus va ser produït per la permissivitat del govern català a tots els diaris respecte la política dels preus de les publicacions. Entenem doncs, que Catalunya es trobava en una situació econòmica benestant en el que el poder adquisitiu de la població augmenta.
La Veu de Catalunya va assolir uns beneficis econòmics més que notables i sota la direcció d’Enric Prat de la Riba s’inicia la seva edició diària en la que es pretén, sobretot, defensar el programa polític de la Lliga Regionalista. Molts dels seus redactors i col·laboradors passarien a ser amb el temps figures polítiques i periodístiques de l’època com Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch... L’èxit era evident. Per tant, es tracta d’un diari que al llarg de la seva història es va relacionar amb les el·lits econòmiques de Catalunya. Tanmateix, la seva tirada va assolir un molt bon reconeixement social i La Veu va aconseguir nombroses subscripcions.
Catalunya es trobava en una època de canvis econòmics que ja es van iniciar al segle passat (XIX), però que no es van manifestar fins als inics del segle XX. La pèrdua de les colònies, el consegüent proteccionisme econòmic i la consolidació de les indústries al territori català van marcar la situació monetària de Catalunya i, per tant, la dels diaris nacionals seleccionats.
La Lucha
D’altra banda, fem menció i especial referència al diari obrer La Lucha , un diari català amb un sentiment profundament republicà i catalanista que pregonava la defensa d’una societat progressista. El diari dirigit per Marcel·lí Domingo disposava, contràriament a La Veu de Catalunya, d’uns mitjans més precaris degut a la seva menor tirada relacionada amb els seus pensaments polítics menys reconeguts. L’economia afectava en major grau el diari obrer, doncs les seves publicacions no disposaven del ressò mediàtic del seu antònim i l’augment de preus els afavoria menys que no pas als demès.
Tot i els sotracs econòmics que més o menys afectaven a tots els mitjans en premsa, tingué la col·laboració de figures importants dins diferents àmbits, com Lluís Companys, Miguel de Unamuno i diversos escriptors socialistes i obreristes del moment.
Fundat l’any 1916 va patir les conseqüències econòmiques i polítiques de l’època al no poder publicar-se fins l’any 1919. Per tant, si hem de situar el diari La Lucha dins del context econòmic català el podem ubicar dins de les classes socials més baixes d’ideologia republicana.
0 comentarios:
Publicar un comentario