Antecedents

Després de la Primera Guerra Mundial el món es trobava expectant enfront dels esdeveniments que s’havien de produïr com a conseqüència del conflicte bèl·lic. La derrota militar de les grans potències del moment va donar pas a una reestructuració del territori, mitjançant l’establiment de noves fronteres i la creació de nous estats. 

‘Crisi’ era la paraula que tenia més presència en una societat evocada a la misèria generada per una guerra sense precedents. La situació política, social i econòmica es trobava fortament condicionada per la voluntat dels països que conformaven el bàndol aliat.

Una nova onada d’ideologies polítiques i revolucionàries es va estendre per tot el territori europeu prenent com a referent la Revolució Russa. En conseqüència, el moviment obrer va trobar el motiu de la seva existència en les vagues, manifestacions i reivindicacions proletàries que pregonava la revolució dels països de l’est.

Pel que fa a Catalunya, tot i que durant el segle XIX les transformacions de les estructures demogràfiques, socials i, sobretot, econòmiques van ser molt lentes, en terres catalanes es va produïr un important i pròsper fenòmen d’industrialització. A les darreries del segle, a Catalunya la indústria tèxtil era el sector més important per a l’economia de la nació. Tanmateix, a la resta d’Espanya el motor econòmic principal continuava sent l’agricultura, mantenint-se el país a la cua d’una Europa  cada cop més industrialitzada. Catalunya era la fàbrica d’Espanya.

L’arribada del nou segle vingué acompanyada de canvis molt significatius pel sector industrial. Mentre la indústria tèxtil no tenia tants beneficis com al començament, van aparèixer noves especialitzacions productives que van fer front a les tradicionals. La indústria mecànica, la metal·lúrgia, la química, la petrolífera o la indústria de l’automòbil són alguns dels exemples més significatius.

Tots aquests avenços van ser possibles gràcies al creixement tecnològic experimentat a Catalunya. Va ser durant aquest període de temps quan les ciutats catalanes més importants es va implantar la xarxa d’electrificació d’enllumenats, tant a les vies públiques com als domicilis dels ciutadans.

Com ja s’ha dit anteriorment una de les noves indústries va ser la de l’automòbil. La producció i la compraventa de vehicles esdevingué molt significativa, donat que va permetre la implantació d’unes comunicacions molt més ràpides i fluïdes entre les diferents poblacions catalanes.

Evidentment, tots aquests esdeveniments van tenir unes conseqüències econòmiques importantíssimes que suposaren un gran canvi en la vida dels ciutadans. En el context social català cada cop hi trobem menys pagesos, donada la mecanització del sector agrícola i els moviments migratoris urbans. En referència a la resta de sectors econòmics, el sector secundari i terciari es troben immersos en un procés de creixement pel que fa a l’index d’ocupació. La població, per fi, començava a créixer. Aquests nous ciutadans urbans es caracteritzaven per les ganes d’assolir coneixements i d’expressar-se. El cas més clar el tenim a la premsa, ja que es va consolidar el que avui en dia coneixem com premsa moderna i de masses –el moviment de Solidaritat Catalana va ser una peça clau en aquest procés–. La burgesia i les classes socials benestants catalanes es mostraven contràries a les reformes que es pretenien impulsar des de la resta d’estaments socials. Al voltant del 1900 es van iniciar els moviments nacionalistes catalans amb la creació de la Lliga Regionalista, amb l’objectiu de reivindicar la cultura i la nació catalanes. Per tal d’ampliar el moviment es creà la Mancomunitat el 1914, una institució aparentment amb funcions administratives però amb un notable poder polític.

La formació d’aquesta institució va tenir connotacions polítiques, culturals, educatives i socials. L’òrgan guvernamental creà la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, que va permetre la línia telefònica arribés a tot el territori català. Per altra banda, fóren creades un conjunt d'institucions culturals i científiques amb la finalitat de dotar la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran (Normes d’ortografia Pompeu Fabra).

Un altre dels aspectes més importants del moment fou el domini de la vida rural catalana per part dels cacics. La situació era delicada i aparentment difícil de corregir per la manipulació electoral i la imposició del poder per la força. El 1917 amb la voluntat de mantenir la seva influència dins el control polític els militars van organitzar una insurrecció. Sota el nom de pretorianisme es coneix aquest lluita armada organitzada, un militarisme cap a l’interior del propi país. Aquell mateix any des de diversos punts de l’Estat espanyol, entre ells Catalunya, es va gestar una vaga general que va mantenir aturat una bona part del sector obrer.