La Vaga de la Canadenca ha estat el moviment vaguístic pacífic més important de la primera part del segle XX. Per aquest motiu s’ha convertit en un esdeveniment històric a tenir en compte, i que va marcar un abans i un després en els moviments obrers, molt comuns aleshores. El seu caire pacífic i el seu èxit final convertiren les seves conseqüències en una nova realitat dels treballadors de les indústries de Catalunya.
En primer lloc cal destacar que la vaga de la Canadenca inicialment era una protesta local, interior a la fàbrica. L’evolució dels esdeveniments provocaren que el sindicat Confederación Nacional del Trabajo (CNT) declarés la vaga general a Catalunya. Per tant una vaga concreta es va extrapolar fins a convertir-se en un moviment de solidaritat de tots els treballadors catalans amb els obrers de la Canadenca. La organització i la valentia del moviment sindical fou abundant, sense emplear la força ni les accions violentes. Aquesta és la primera conseqüència.
La solidaritat obrera que per primer cop, les institucions de poder i la patronal tinguessin en compte els seus inferiors. L’ús de la força no serví aquesta vegada. La repressió donà pas a l’acord, i els treballadors empresonats foren posats en llibertat. I no tan sols això, les empreses readmeteren els vaguistes sense cap tipus de represàlia i pagarien la meitat del sou corresponent als dies que havia durat la vaga. En conseqüència els treballadors no sortirien malparats de mostrar-se en desacord amb la manera de fer dels patrons i es tindrien en compte les seves condicions laborals.
Les últimes conseqüències de la vaga foren, d’una banda la reducció de la jornada laboral a 8 hores. En aquella època els obrers realitzaven la seva feina amb horaris de més de 10 hores de treball. D’altra banda amb aquests resultats el govern va aixecar l’estat de guerra, donant-se per vençut.
Els quaranta quatre dies de vaga pacífica, amb les reivindicacions aconseguides, donava als sindicats un crèdit davant del proletariat i una autoritat davant la societat, que no s'havia aconseguit en cap moment precedent. L'organització de la CNT de Catalunya, amb l'estructura dels Sindicats Únics, havia establert les noves pautes per a la lluita obrera. Es pot dir que el lema del nostre blog “Revelar-se es vèncer” és perfectament aplicable a aquest esdeveniment històric; un clar exemple de victòria dels dèbils envers els poderosos, ben poc comú en el context d’opressió d’aquell moment.
0 comentarios:
Publicar un comentario